Proper tren 04:10. Potser que vagi al final de l’andana, així sortiré per l’altra boca i aprofito per comprar pa per l’entrepà de l’Adrià. La darrera vegada que va anar d’excursió va dir que s’havia quedat amb gana, l’hi faré més gros. Proper tren 03:30. S’està posant l’andana a vessar... quina mandra anar en hora punta. Si l’Andreu no hagués trucat a 5 minuts de plegar ja fa estona que estaria de camí. Quina cara aquest Andreu, sempre vol que li faci la feina que li toca a ell, n’estic fins al capdamunt! Ara no sé si em queden ous per fer la truita. Potser que passi per la fruiteria, que també en tenen d’ous. Això em fa pensar en les pobres gallines ponedores... quina vida! Proper tren 03:05. I encara em queixo d’andanes a vessar. Doncs mira que les pobres gallines als seus galliners ponedors. Crec que li faré l’entrepà de formatge. Sí, millor formatge. Llàstima que s’hagi acabat aquell que vam portar de Suïssa. L’Engràcia sí que viu bé. Va fer sort. Proper tren 02:40. Quina enveja em va fer el lloc on viu. Paradisíac! I jo aquí, aguantant l’Andreu i l’andana a vessar... ep, recorda les gallines ponedores. Aquestes cadenes que corren per internet, jo ja no sé si creure-me-les, però i si són veritat? N’hi ha per deixar de menjar ous. L’Engràcia es pot permetre tenir les seves pròpies gallines i així sap què mengen i com ponen. Proper tren 02:18. Ara, que el Peter aquest no l’hi envejo pas. Ja li regalo les gallines i el paradís on viu. Quin home més esquerp! Ja són ganes d’aguantar-lo, ja... tot sigui pel paradís. Alsa aquí! I vinga a arribar gent! Vaig a situar-me més endavant, així amb una mica de sort encara podré seure. Proper tren 01:57. Seure, això és el que necessito. Tot el matí amunt i avall: de la 4a a la 1a, de la 1a a la 5a... tinc els peus destrossats. Haig d’anar a mirar aquella sabateria que em va recomanar la Iolanda. Si hi trobés unes sabates que m’anessin bé, seria feliç, però quina mandra estrenar sabates. Els nens rai. Proper tren 01:24. Ells sempre amb bambes, cap problema. Per cert, que els n’hem de comprar de noves, a veure si aquest cap de setmana enredo en Joan per anar de compres. S’han d’aprofitar les rebaixes. Jo no sé què fan amb les sabates, sembla que se les mengin. Espero que no se li acabin de trencar demà a l’excursió, sinó ja la tindrem liada. Proper tren 00:50. Liada sí que vaig jo. La casa, els nens, les compres, la feina. Com envejo l’Engràcia! Sempre hi ha una germana llesta i una tonta, està clar qui sóc jo. Ara que en Joan li dóna mil voltes al Peter, res, potser sóc jo la llesta. Crec que l’Engràcia, en el fons, sempre m’ha tingut una mica d’enveja en qüestió d’homes. Proper tren 00:33. I sinó, és igual, a mi m’agrada més en Joan i el nostre pis a Sant Andreu li dóna mil voltes al paradís aquell amb el Peter a dins. Proper tren ENTRA. Per fi, ja arriba. Aquest bandarra de l’abric gris fa pinta de voler entrar abans que jo, no sé què es pensa. Tot sigui per un seient. Ja és aquí. Para’t, para’t, para’t... perfecte! Seré la primera!
Per compartir aquest relat copia i enganxa aquest link en un missatge instantani o correu electrònic.